Presentació de 'La secla' a Alfarràs

A la 27a Fira del Préssec d'Alfarràs, enguany, he tingut l'oportunitat de presentar la novel·la davant un públic TOP a l'ajuntament del municipi.

Una sala d'actes plena, amb mesures i aforament limitat, m'emocionà des del primer moment. Les presentacions de llibres no acostumen a ser els esdeveniments més freqüentats, per raons que m'agradaria canviar, però aquell dia es van trencar tots els meus prejudicis de cop.

Val a dir que l'obertura i el tancament foren a càrrec de Jesús Martínez (trompeta) i Marc Magrí (piano), dos músics molt estimats al municipi que van tocar un parell de peces acords amb la temàtica de la novel·la. Ells van posar-hi banda sonora. També haig d'apuntar que, al final de l'acte, unes copes de cava, menys fresquet del que hagués volgut (cosa meva i de la manca de temps) van alegrar la vetllada. Però vaja... en el centre de tot plegat, hi havia el cos, els òrgans vitals, i van funcionar meravellosament.

Durant els cinquanta minuts que va durar l'entrevista a càrrec de l'alcalde d'Alfarràs, Joan Carles García Guillamon, en què vaig poder parlar de 'La secla', de l'autora, la narradora, els/les personatges i fins i tot, va donar per poder llegir algun petit fragment, els ulls de l'auditori eren ben oberts i atents.

Tenia previst ajustar-me en temps si detectava algun badall o mirades perdudes. No va fer falta, ans al contrari, el meu estimat públic assentia amb el cap, em deia que sí, que sí, que continués. I la Dolça, la Lupe i la Montserrat, les meves estimades i lluitadores personatges, anaven avançant triomfalment, amb el cap ben alt.

Em quedo amb els somriures, l'interès, els comentaris rebuts en el moment de la signatura de llibres (i a posteriori, a les xarxes). Amb el caliu, sobretot amb el caliu. Una experiència literària difícil de superar.

I a la propera, vindreu? Ja us avisaré!

Abraçades,

Verònica Pérez Roldan